Formar part d'un cau obre les portes als infants i joves a viure, descobrir i conèixer tot tipus de llocs, cultures i maneres de fer i viure. Des del cau donem molta importància al creixement personal de cada membre de l'agrupament, construint entre tots i totes, mil aventures que recordarem sempre i podrem explicar d'aquí molts anys.
A continuació, hi ha el testimoni santil de diverses persones que han passat per Santes, des dels més petits i petites fins els que ja ho han deixat. Ser de Santes, és un tret d'indentitat!
Harri jasotzea
-
ELS MÉS PETITS I PETITES
Tot i que només faig 5è de primària ja porto quatre anys al cau. Vaig entrar per les meves dues germanes grans, elles ja estaven al cau i m'insistien que valia la pena provar-ho. Al principi em feia una mica de por, però quan vaig arribar a aquest cau em va encantar la gent de la meva unitat i els caps i quel·les que m’havien tocat. He tingut molts bons moments amb ells/es!
-
NOVA INCORPORACIÓ
Tinc 17 anys. Sempre havia volgut formar part del món escolta, introduir-me en un nou lloc on no conegués ningú i aprendre a adaptar-me a noves circumstàncies. Buscant i enviant mails a caus em van recomanar aquest, ja que els faltaven infants. Crec que ha sigut de les casualitats més boniques que m’han passat. M’han acollit molt bé i des del primer moment m’he sentit com a casa. Tinguis l’edat que tinguis, sempre és bon moment per començar a anar a un cau, no t’arrepentiràs!
-
VETERÀ/NA
Porto deu anys al cau i crec que no els canviaria per a res! Quan anava a quart de primària (2n de Llops i Daines), vaig haver de marxar amb la meva mare a viure a Vilanova. Jo ja portava dos anys al cau i no tenia cap ganes de deixar-lo, sobretot per que no volia perdre les meves amistats. Set anys més tard continuo venint cada dissabte a Barcelona, perquè no m’imagino què faria sense anar al cau. Tot i així no sóc l’únic, hi ha molta més gent que ve també d’altres llocs de fora de Barcelona. De fet la gran majoria som de barris molt dispersos. El cau és una experiència molt recomanable!
-
CAP/QUEL·LA
Alguns dels meus amics i amigues estaven en aquest cau fent de caps i em van insistir per què m’apuntes... però no trobava el moment. Soc estudiant d’Educació infantil i estava molt desmotivada amb la meva carrera, així que buscava alguna cosa que impliqués treballar amb nens i nenes. Finalment vaig animar-me a fer-ho. Al principi només ajudava de tant en tant però finalment em va agradar tan que m’hi vaig quedar!
-
CAP/QUEL·LA JUBILAT
Vaig entrar al Santes quan havia de començar el meu 3r any de Pioners i Caravel·les, venia d’un altre cau que just acabava de tancar i no volia prescindir ni dels meus dissabtes a la tarda ni, encara menys, dels campaments. Vaig ser quel·la durant sis anys al cau i, com encara no en tenia prou, em vaig quedar un any més com a Responsable Pedagògica. És difícil desprendre’t de la vidilla del cau! Però, cal dir, que ara, com a «quel·la jubilada» des de fa uns quatre anys, el Santes encara hi és molt present en el meu dia a dia. Una bona part dels meus amics i amigues els he conegut allà, alguns fins i tot, els vaig conèixer com a infants de la meva unitat! Ara, les mil-i-una anècdotes viscudes al Santes surten sovint a les nostres converses i és fàcil tornar-les a reviure!